BENEFICIS DE LA CONSTRUCCIÓ EN FUSTA

BENEFICIS DE LA CONSTRUCCIÓ EN FUSTA

Sabies que construir amb fusta té molts beneficis mediambientals i per a la salut de les persones que habiten aquestes construccions? Et convide a conèixer alguns en aquest document!

BENEFICIS MEDIAMBIENTALS

- La fusta és un material de construcció present a la natura i renovable, si es fa una gestió i explotació responsable dels boscos d'on procedeix.

- Elimina CO₂ de l'atmosfera.

- El processament de la fusta comporta una petjada de carboni molt inferior a la dels processos de producció d'altres materials de construcció.

- El consum de carboni ajuda a combatre el canvi climàtic.

BENEFICIS PER A LA SALUT I EL BENESTAR DE LES PERSONES

- El confort ambiental de les construccions de fusta ajuda a reduir la pressió arterial i la freqüència cardíaca.

- Proporciona un equilibri higroscòpic ambiental, regulant el nivell d'humitat, afavorint un ambient adequat per a les persones amb problemes respiratoris.

- És un absorbent acústic merallevós, reduix la reverberació de les ones sonores, millorant l'acústica de les estades, reduint l'estrès i l'ansietat.

- A més, és un magnífic aïllant tèrmic, col·labora en el manteniment d'una temperatura interior constant, reduint els contrastos tèrmics bruscos i el consum d'energia.

Ajuda'ns a difondre aquests coneixements i a promocionar la construcció en fusta!

Què et sembla si fem un pòster? Aquí et presentem alguns exemples:

Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".

TREBALLANT AMB FUSTA

TREBALLANT AMB FUSTA

Quines eines necessitem per treballar al taller amb la fusta?

Quan construïm algun objecte amb fusta necessitarem: dibuixar sobre el tauler les peces, marcar-les i tallar-les. És possible que necessitem també realitzar algun que altre trepant. Per poder dur a terme tots aquests passos, cal que disposem de les eines adequades.

Tot seguit, et mostrem dues graelles amb les principals eines utilitzades per: mesurar, traçar, marcar, subjectar, tallar o foradar. Però, el més important de tot...NO OBLIDES TREBALLAR AMB SEGURETAT!

Pots veure també algunes d'aquestes eines en el següent vídeo:

Vols divertir-te amb nosaltres? Et proposem una senzilla tasca que pots fer fins i tot a casa, tan sols necessites un paquet de broquetes, un rotllo de fixo i dues gomes d'esborrar. Fes una estructura amb broquetes, que siga capaç de suportar el pes de les dues gomes. L'estructura ha de tindre almenys 10 cm d'alçada. Tan sols pots utilitzar el fixo per subjectar les broquetes. El repte consisteix en aconseguir-lo utilitzant el mínim material possible. I per cert...no faces trampes! No val clavar les broquetes a la goma d'esborrar! 😅

T'atreveixes? Esperem veure fotos amb les teues creacions!

Quantes broquetes has utilitzat?

Què passaria si afegeixes una tercera goma d'esborrar? Aguantaria el seu pes? Si és així...potser has sobredimensionat l'estructura... Encara podries haver utilitzat menys material! Recorda que és important fer una gestió sostenible dels recursos...

Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".

FUSTES TRANSFORMADES

FUSTES TRANSFORMADES

En el món de la construcció es necessita disposar de peces i formats les dimensions i formes que no es corresponen amb les de la fusta natural. Per això, la indústria de la fusta elabora productes que permeten donar resposta a les necessitats constructives, que englobem dins de les anomenades fustes transformades.

En una majoria dels casos, el format escollit en aquests tipus de fusta és el tauler, de dimensions estàndards que després són adaptades segons les necessitats mitjançant el tall dels mateixos. Existeixen en el mercat principalment 3 tipus de taulers: conglomerats, taulers de fibres i contraxapats.

Els taulers aglomerats o conglomerats estan conformats per partícules de fusta barrejada amb adhesius i premsada a altes temperatures. Conformen taulers de baixa qualitat, que no tenen prestacions per a ser utilitzats en la construcció. S'utilitzen principalment per a embalatges o mobiliari de baixa qualitat.

Els taulers de fibra s'obtenen a partir de partícules de fusta unides mitjançant un aglutinant, sotmesos a altes pressions i temperatures. En funció del tipus d'adhesiu utilitzat podem diferenciar entre: DM o MDF i HPL o tauler fenòlic. El DM o MDF és un tauler de fibra de densitat mitjana, les partícules estan unides amb resines sintètiques. Els HPL són taulers de fibres d'alta densitat, que utilitzen resines fenòliques termoenduribles, que proporcionen taulers de gran duresa i resistència. Poden incorporar pigments en massa, creant taulers acolorits. Tenen major resistència i duresa que els conglomerats, pel que són aptes per a la construcció, per exemple per a revestiments, fins i tot exteriors, però no tenen ús estructural.

Els taulers contraplacats estan conformats per un nombre imparell de capes de fusta natural units amb resines sintètiques, sotmesos a altes pressions i temperatures. La direcció de les fibres de la fusta canvien la seua direcció en cada capa, aconseguint un comportament més homogeni del tauler, contrarrestant l'anisotropia. Es disposa un nombre imparell per aconseguir que les dues cares vistes presenten les fibres en la mateixa direcció. Poden incorporar en les cares vistes acabats especials.

Pots veure tot el procés d'elaboració dels taulers en el següent vídeo:

Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".

AGENTS DESTRUCTIUS

AGENTS DESTRUCTIUS

Sense oblidar que l'agent més destructiu per a la fusta és l'home, en tant que parlem de la fusta en servei, formant part d'una estructura, hem de distingir entre: agents biòtics i agents abiòtics.

Els primers engloben diferents organismes que ataquen la fusta, provocant danys de diferent gravetat.

Entre els microorganismes podem diferenciar entre els bacteris i la floridura, dels fongs de podridura. Mentre que els primers provoquen un dany gairebé merament estètic, els segons són capaços de degradar la fusta fins al punt que perda la pràctica totalitat de la seua resistència. Dels tres tipus de putrefacció, la blanca és la menys agressiva, produint un canvi de color en la fusta, mentre que la putrefacció suau i la bruna, desintegren l'estructura interna de la fusta, que perd les seves propietats resistents.

Els insectes són l'altre grup d'agents destructors més agressius. L'atac de major gravetat el produeixen els tèrmits, petites formigues albines que s'alimenten de la fusta, creant autèntiques galeries en el seu interior, al qual arriben a través de túnels de fang que permeten la seua detecció, ja que el dany no és visible des de la superfície de l'element.

Els coleòpters són petits escarabats que també es mengen la fusta, deixant un petit forat circular o ovalat en la superfície de la mateixa, creant petites cavernes en el seu avanç a l'interior de l'estructura.

Finalment, trobem els organismes marins que afecten la fusta en servei en contacte amb aigua salada. El seu atac també pot ser de gravetat, encara que el dany es produeix més lentament que en el cas dels insectes i els fongs.

Entre els agent abiòtics destaca el foc. El dany produït durant un incendi pot ser incomparable a qualsevol altre atac. No obstant això, cal dir que la fusta respon bé davant del foc, ja que la capa carbonitzada que es crea a l'exterior, protegeix la fusta sana, alentint l'avanç del mal, reduint la pèrdua de secció resistent. A més, un dels aspectes més importants és que la fusta sana manté les seues propietats resistents intactes, cosa que no podem dir de cap altre material de construcció.

Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".

ESTRUCTURA INTERNA DE LA FUSTA

ESTRUCTURA INTERNA DE LA FUSTA

No tota la fusta és apta per al seu ús en construcció. No només cal tenir en compte el tipus de fusta, sinó la part del tronc de la qual procedeix.

Podem distingir quatre parts principals, perfectament diferenciades, en el tronc d'un arbre: la medul·la, el duramen, l'albeca i l'escorça; nomenades d'interior a exterior.

La medul·la és la part central del tronc, el cor, la fusta més vella de l'arbre, la qual no serveix per al seu ús en construcció, atès que sol trobar-se afectada per defectes interns habituals, com les fendes, fissures o esquerdes.

El duramen és la fusta que envolta la medul·la, la més antiga, de gran densitat i duresa. És la fusta més apta per al seu ús en construcció gràcies a aquestes característiques.

L'albura és la fusta més jove, corresponent als anells de creixement de l'arbre al voltant del duramen. És una fusta més resinosa. Té menor densitat i duresa, de manera que no arriba a tindre les propietats resistents pròpies del duramen.

L'escorça és la part exterior del tronc. Només serveix, triturada, per a l'elaboració de fustes transformades. Hi ha una excepció, que és el cas del suro, l'escorça de l'alzina surera, que sí que és utilitzada per elaborar gran quantitat de productes de construcció, encara que no elements resistents.

Els troncs utilitzats en elements resistents de construcció han d'estar sans i no presentar defectes interns inherents a la fusta, com són les clivelles, nusos, excentricitats del cor, doble medul·la, exfoliacions...

A la graella podeu trobar un resum de l'estructura de la fusta, il·lustracions d'alguns dels seus defectes interns més comuns, així com un esquema dels seus principals constituents i les seues propietats més destacades. Esperem que siga d'ajuda!

Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".

FUSTES TRADICIONALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

FUSTES TRADICIONALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Parlant de fustes utilitzades en la construcció a la Comunitat Valenciana, hem de destacar 2 tipus, la coneguda com fusta de "mobila" i la fusta de savina.

La primera d'elles, també coneguda com pi "melis" o "tea", es tracta d'una fusta importada d'Amèrica, àmpliament usada en la construcció a tot el llevant espanyol. Procedia dels estats nord-americans de Louisiana, Florida o Alabama. Es va importar principalment entre finals del segle XIX (1880) i principis del XX (1930), i solien descarregar-se al port de València, per la qual cosa les construccions d'aquesta època utilitzaven majoritàriament aquest tipus de fusta. Destaca per la gran longitud d'algunes bigues, que arriben en algunes ocasions fins als 10 metres en alguns habitatges i naus industrials valencianes conservades en l'actualitat. Es deu al fet que aquest tipus de pins es caracteritzen pel seu llarg tronc i la seua petita copa, el que garanteix una fusta neta, sana i lliure de nusos. A més, té una gran resistència, per la seua alta densitat, i una durabilitat natural superior a l'habitual en les coníferes, tant a l'atac de fongs com de xilòfags.

D'altra banda, cal destacar una altra fusta autòctona, la savina, present a la Mediterrània occidental. A la Comunitat Valenciana és natural del Racó d'Ademús, una regió muntanyosa situada al nord de la província de València. Podem trobar pobles sencers construïts amb aquesta fusta de qualitat excepcional, caracteritzada també per la seua gran resistència i durabilitat, ja que té una protecció natural que no la fa atacable pels agents biològics.

CLASSIFICACIÓ DE LA FUSTA

CLASSIFICACIÓ DE LA FUSTA

Podem classificar la fusta atenent a la seua duresa, destacant 2 grans famílies: les fustes dures i les fustes toves. Amb caràcter general, podem dir que les fustes utilitzades en la construcció són fustes dures, mentre que les toves s'utilitzen en per a mobiliari, marqueteria, etc. Les primeres es caracteritzen per la seua gran resistència, mentre que de les segones ressalta la seua fàcil llaura, el que les fa idònies per als treballs artístics.

SEGONS LA DURESA:

FUSTES DURES:                                               

BANÚS

                                                                  

CAOBA 

                                                                   

FAIG

                                                                     

FREIXE

                                                                    

NOGUERA    

                                                          

ROURE

TECA

FUSTES TOVES:

AVET ROIG

BALSA

PI SILVESTRE

POLLANCRE

TELL

També podem classificar la fusta segons la seua espècie, i podem distingir en aquest cas entre fustes: coníferes, frondoses i exòtiques.

SEGONS LA ESPÈCIE

CONÍFERES   

                          

AVET 

CEDRE                                              

PI                                                       

SEQUOIA                                                                  

XIPRER                                                    

ALERCE                                          

FRONDOSES

BEDOLL

CASTANYER

FAIG 

NOGUERA

ROURE

OLMO

EXÒTIQUES

CAOBA

IROKO

SAPELLI

TECA

És important destacar que algunes fustes tenen una protecció natural contra l'atac de fongs i xilòfags, els principals responsables dels processos de deteriorament de la fusta en servei, de manera que gaudeixen d'una durabilitat molt superior a l'habitual en altres fustes de la seua mateixa espècie. Algunes d'aquestes fustes són:

FUSTES AMB PROTECCIÓ NATURAL

CEDRE DEL LÍBANO

XIPRER

TUYA

SAVINA

SEQUOIA

IROKO

TECA

LA DESFORESTACIÓ

LA DESFORESTACIÓ

L'ús de la fusta a la construcció comporta avantatges indiscutibles per al medi ambient i per a la salut de les persones. Però, és imprescindible conscienciar la societat de la necessitat de realitzar una gestió sostenible dels boscos, evitant agreujar el problema de la desforestació i les seues greus conseqüències.

Algunes de les principals causes de la desforestació són: els incendis; la tala indiscriminada d'arbres per a proporcionar terreny edificable, per a la construcció de carreteres o per a ús agrícola i ramader; una mala gestió per part de les indústries de la fusta per a la creació d’articles comercials, tant del món de la construcció, com mobiliari, articles de papereria o, fins i tot, de consum, com els olis vegetals...

Entre les greus conseqüències de la desforestació destaquem: la desertització, l'escassetat d'aigua, el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat...

Us mostrem a continuació un vídeo que explica, d'una forma molt senzilla, com afecta la desforestació a la pèrdua de l'aigua de pluja. NO US HO PODEU PERDRE!

 QUINES MESURES SERIEN NECESSÀRIES?

ESPEREM LES VOSTRES PROPOSTES!

Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".

CONSTRUCCIONS ACTUALS DE FUSTA

CONSTRUCCIONS ACTUALS DE FUSTA

La fusta no és un material de construcció utilitzat únicament en l'antiguitat, sinó que està d'actualitat i el sector es troba en alça. En el següent link podeu trobar algunes notícies relacionades amb el tema:

https://www.leconomic.cat/article/1498494-la-construccio-amb-fusta-te-un-futur-robust.html

Actualment, podem trobar les mateixes tipologies constructives utilitzades des de fa segles, formant part d'estructures, cobertes i forjats. N’hi ha empreses especialitzades en la construcció en fusta, com la que trobareu a la següent adreça:

http://www.macusa.es/ca/construccio-amb-fusta

Però no només es construeixen amb fusta sistemes tradicionals, sinó que la tecnologia permet un gran avanç en el sector, creant edificis construïts íntegrament en fusta, des de la seva estructura fins als seus acabats. Molts arquitectes de tot el món aposten per investigar les possibilitats d'aquest tipus de construcció, creant originals i exclusives cases de fusta:

http://arquitecturatrass.cat/fusta.html

Però no només és un tipus de construcció apta per a habitatges unifamiliars, sinó que, en l'actualitat, el repte el trobem en alguns dels projectes que ja estan en marxa, i que en els propers anys ens permetran gaudir d'espectaculars gratacels executats amb estructures de fusta en moltes de les principals metròpolis del món, com és el cas de Londres:

https://www.api.cat/noticias/CA/londres-tindra-el-gratacel-de-fusta-mes-alt-del-mon/

Podeu escoltar, per ampliar la informació, aquesta interessant xerrada sobre la conveniència d'aquest tipus de construccions (i practiques un poc l'anglès😉):

La construcció en fusta reapareix amb força en el món de l'edificació com una de les alternatives futures per garantir una construcció sostenible. Per això, entitats com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya promouen des de les seues plataformes l'ús de la fusta en l'arquitectura contemporània:

https://www.arquitectes.cat/ca/formacio/aus-construccio-sostenible-fusta-clt-entramat-lleuger