FUSTES TRADICIONALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

FUSTES TRADICIONALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Parlant de fustes utilitzades en la construcció a la Comunitat Valenciana, hem de destacar 2 tipus, la coneguda com fusta de "mobila" i la fusta de savina.

La primera d'elles, també coneguda com pi "melis" o "tea", es tracta d'una fusta importada d'Amèrica, àmpliament usada en la construcció a tot el llevant espanyol. Procedia dels estats nord-americans de Louisiana, Florida o Alabama. Es va importar principalment entre finals del segle XIX (1880) i principis del XX (1930), i solien descarregar-se al port de València, per la qual cosa les construccions d'aquesta època utilitzaven majoritàriament aquest tipus de fusta. Destaca per la gran longitud d'algunes bigues, que arriben en algunes ocasions fins als 10 metres en alguns habitatges i naus industrials valencianes conservades en l'actualitat. Es deu al fet que aquest tipus de pins es caracteritzen pel seu llarg tronc i la seua petita copa, el que garanteix una fusta neta, sana i lliure de nusos. A més, té una gran resistència, per la seua alta densitat, i una durabilitat natural superior a l'habitual en les coníferes, tant a l'atac de fongs com de xilòfags.

D'altra banda, cal destacar una altra fusta autòctona, la savina, present a la Mediterrània occidental. A la Comunitat Valenciana és natural del Racó d'Ademús, una regió muntanyosa situada al nord de la província de València. Podem trobar pobles sencers construïts amb aquesta fusta de qualitat excepcional, caracteritzada també per la seua gran resistència i durabilitat, ja que té una protecció natural que no la fa atacable pels agents biològics.