ESTRUCTURA
INTERNA DE LA FUSTA
No
tota la fusta és apta per al seu ús en construcció. No només cal tenir en compte
el tipus de fusta, sinó la part del tronc de la qual procedeix.
Podem
distingir quatre parts principals, perfectament diferenciades, en el tronc d'un
arbre: la medul·la, el duramen, l'albeca i l'escorça; nomenades d'interior a
exterior.
La
medul·la és la part central del tronc, el cor, la fusta més vella de l'arbre,
la qual no serveix per al seu ús en construcció, atès que sol trobar-se
afectada per defectes interns habituals, com les fendes, fissures o esquerdes.
El
duramen és la fusta que envolta la medul·la, la més antiga, de gran densitat i
duresa. És la fusta més apta per al seu ús en construcció gràcies a aquestes
característiques.
L'albura
és la fusta més jove, corresponent als anells de creixement de l'arbre al
voltant del duramen. És una fusta més resinosa. Té menor densitat i duresa, de
manera que no arriba a tindre les propietats resistents pròpies del duramen.
L'escorça
és la part exterior del tronc. Només serveix, triturada, per a l'elaboració de
fustes transformades. Hi ha una excepció, que és el cas del suro, l'escorça de
l'alzina surera, que sí que és utilitzada per elaborar gran quantitat de
productes de construcció, encara que no elements resistents.
Els
troncs utilitzats en elements resistents de construcció han d'estar sans i no
presentar defectes interns inherents a la fusta, com són les clivelles, nusos,
excentricitats del cor, doble medul·la, exfoliacions...
A
la graella podeu trobar un resum de l'estructura de la fusta, il·lustracions
d'alguns dels seus defectes interns més comuns, així com un esquema dels seus
principals constituents i les seues propietats més destacades. Esperem que siga
d'ajuda!
Nota: Podeu trobar la webgrafia de les imatges al PDF de la unitat didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya "DOCUMENTS".
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.